"La llibertat de la tanca", Nekane González i Virginia Gonzalo
Una jove viatjava pel món buscant nous llocs per descobrir i explorar.
Una tarda, va arribar a un bosc entre muntanyes on hi va trobar una petita i acollidora casa de fusta.
Aquell lloc estava habitat per un vell llenyataire que sortia cada matí a buscar llenya. Sempre tornava de les seves llargues caminades carregat de troncs que aconseguia reunir per encendre la seva foguera i construir una tanca al voltant de la seva llar.
Aquella tarda, mentre el llenyataire treballava fortament per tallar i clavar les fustes, la jove s’hi va apropar i, traient-se el barret, van començar una conversa.
- Hola! - va saludar- Porto molts anys viatjant a la recerca de nous llocs. He sentit dir que a prop d’aquestes muntanyes hi ha un llac d’aigües precioses. Sap on puc trobar-lo?
- Darrere aquestes muntanyes descobriràs el que busques. -va respondre el llenyataire-. Puc demanar-te ara una cosa jo a tu?
- I tant!
- Per què viatges tant?
- Estic conquerint el món!!!
- El món? - va preguntar sorprès. Per què?
- Per sentir-me lliure! La llibertat em fa sentir viva!
- I et sents lliure? - va insistir el llenyataire.
- Molt! Puc estar a tants llocs diferents…
- Deus conèixer centenars de pobles i deus tenir mil històries per explicar!
- I tant! Miri… M’avorreix estar molt temps en un mateix lloc. Per això em passo la vida recorrent llocs nous dels quals en gaudeixo una temporada. Com més viatjo, més lliure em sento. Al cap i a la fi, en això consisteix la llibertat: en poder anar d’un lloc a l’altre sense límits, sentint que sempre queden coses noves per descobrir.
El llenyataire va continuar amb la seva feina amb un posat curiós i, somrient, li va dir:
- I quan sabràs que has conquerit la llibertat?
- Quan hagi descobert tots els països del món!
- Però això et pot portar tota una vida!
- És possible senyor. Però hauré passat tota la meva vida gaudint de la llibertat en mil llocs diferents!
La jove es va apropar a la tanca, i aquest cop va ser ella que va preguntar:
- I vostè, per què construeix una tanca? Així mai podrà ser lliure!
- Ai, amiga! Construeixo aquesta tanca per la mateixa raó que tu viatges… Hi va haver un temps que jo també buscava la llibertat a mil llocs del món fins que vaig entendre realment què significava ser lliure.
El vell llenyataire va deixar anar la destral i, mirant, als ulls de la noia, va sentenciar:
- Per això clavo aquestes fustes: perquè vaig aprendre que la llibertat no és conquerir allò que està fora de la tanca, sinó decidir allò que vols mantenir-hi a dins.
LA LLIBERTAT NO CONSISTEIX EN TREURE LA TANCA, SINÓ EN ESCOLLIR QUÈ ÉS EL QUE AMB AQUESTA VOLS RODEJAR.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada